Vaga General

Fa unes hores, he anat a donar-li veu als murs del meu poble. Demà eixa veu arribarà a la classe treballadora que camina pels carrers: camí del supermercat, de la feina o de buscar feina amb la bossa plena de currículs, que acabaran dins d'un calaix ple de teranyines.

El murs del poble parlaran amb la veu de la ràbia i amb olor de cola. Potser alguns llegiran els cartells i comencen a pensar, per exemple, en no anar a treballar el 29 de setembre o, almenys, organitzar als company i companyes de feina per parlar sobre el tema.

La veritat, no sóc molt optimista sobre l'èxit d'aquesta vaga. Pesa més la por que les ganes d'organitzar-se. I més el conformisme que les ganes de canviar la situació.

DESPERTEEEEEEU I APAGUEU LA TELE!! és que el sofà és massa còmode.